i fa com una punxada

... els que som de pell fina - que prou pena en tenim- experimentem de vegades algunes sensacions que, tot i ser velles conegudes, sempre ens sorprèn que ens tornin a visitar.

avui, que tinc una veu com la del gallo Clàudio arran de la cridòria del Barça - Madrid, he après que aquest coll de veu presa només tornarà a la normalitat quan sigui capaç de parlar dels mals de pell i de les situacions que de vegades exigeixen un "vés-te'n a la merda" que no som capaços d'articular.

també he après que potser m'he embolicat una mica en l'explicació, però amb una mica de voluntat, ja s'entén, ja! ....

Petons Univers!