no és mai tard...

aquest matí he tingut un copet amb el cotxe,... res d'important i -ja se que us ho preguntareu-culpa meva, per colar-me... he trucat la companyia, estava atabalada, nerviosa,.... no se què hagués donat per tornar el temps enrere i modificar la decisió...

...a l'altre costat del telèfon una pregunta: "...pero, se encuetra usted bien?"

m'ha semblat una frase tan amiga, tan sincera i tan pertinent!

avui he après, al compàs d'una cançó que m'han taral.lejat uns minuts després al telèfon, que no és mai tard per tornar enrere, per agafar perspectiva i per modificar l'estat d'agonia que una punta de nervis pot arribar a provocar, ... al final, tal com diu la cançó: Mírame Tú lo sabes yo lo sé Es fantástico vivir ...

Petons Univers!