per a mi encara és una sorpresa això de crear el futur... però n'es, de divertit!!!
... avui no volia dinar sola; he trucat a una persona però no li anava bé; no he sortit del despatx a l'hora habitual, he anat a un lloc que m'agrada força i on em coneixen,... m'han fet esperar. Hem començat a xerrar amb la persona que estava al costat, també a la cua,... hem seguit fins al final del dinar... :) Eureka!
avui he après -una vegada més- que tot sovint nomès cal demanar, perquè som tan desconfiats i no ens ho creiem?
Univers: gràcies i petons!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
pel camí he aprés... en funció de la nostra actitud els que ens envolten responen d'una forma o altra
... no són ells, son nosaltres, jajaja
hummmm.....
et truco!!
ptons
Publicar un comentario