jueves, 7 de abril de 2011

esgarrapada per dins

en Tony, 17 anys, jugador de bàsket amb en Miquel, es va treure la vida dilluns passat. Fins avui no he pogut escriure aquestes línies i ho faig per dos motius, com a teràpia el primer i com a reflexió el segon...

de què cal curar-se? de la impotència, de la rebeldia, del sentiment de responsabilitat
sobre què cal reflexionar? sobre com ho fem de malament de vegades, sobre el model que volem i les eines i recursos que hi hem de destinar per què sigui una realitat sense fissures.

avui he après que encara m'arriben sentiments desconeguts, que es poden viure d'una forma diferent, des de l'observació, serenament, i que aquest deixar fer i deixar ser no interfereix per res en la carn viva en què es troba el cor, de tant dolor com va provocar l'estrip de dilluns.

Petons Univers!

No hay comentarios: