jueves, 29 de octubre de 2009

es diu alacoque

... és un motiu una mica extrany, ella sap d'on ve aquest nom, Alacoque,...

... qui sap on ens ha de portar la vida, qui sap com serem capaços de gestionar les petites misèries, qui sap si serem capaços de canviar el mon o, si, -una petició més modesta- se'ns permetrà presenciar el canvi,...

Avui he après el valor del temps, la Marga l'ha eclipsat, en mirar el rellotge m'ha agafat la pressa dels terrenals, ... tenia una sensació d'haver fet tan curt!!! No obstant, tot i breu, quin moment el del dinar d'avui!!!

gràcies Univers!
petons Univers!

sábado, 10 de octubre de 2009

la por

la por de no tenir, la por de ser deixats, la por al rebuig, la por a la gana,... por, por por... les pors entren sovint al pensament; en el present encara són més concretes: por a les multes, als jefes, a no poder pagar la hipoteca...

... aquest matí me'n rondava una, l'he aturada!

... avui he après a estar vigilant, a avançar una mica més en el prendre consciència i a dir-li a la ment: perquè no et dediques a notar com em toca el sol i a gaudir de la llibertat que se sent anant en moto? ... perquè ets tan pesada? ja en tinc prou de pensar en coses que em fan por, no entraran més!

gràcies i petons Univers!

lunes, 5 de octubre de 2009

la testarudesa

I és ben bé que ens sembla que tenim raó i la volem fer prevaldre.... I ens enfadem. I no veiem mai de què va la història, a excepció feta de quan no som nosaltres mateixos els qui hi estem implicats… ho veig clar perquè li ha passat a una amiga, una gran persona que, però, encara vol tenir raó enlloc de voler ser feliç.

Avui he après que hem d’estar constantment amantents, per "pescar" aquests moments de voler tenir raó a tota costa i apel·lar la nostra humil·litat, per veure’ns en el mirall del consell de qui ens estima.

Petons Univers!

viernes, 2 de octubre de 2009

no és mai tard...

aquest matí he tingut un copet amb el cotxe,... res d'important i -ja se que us ho preguntareu-culpa meva, per colar-me... he trucat la companyia, estava atabalada, nerviosa,.... no se què hagués donat per tornar el temps enrere i modificar la decisió...

...a l'altre costat del telèfon una pregunta: "...pero, se encuetra usted bien?"

m'ha semblat una frase tan amiga, tan sincera i tan pertinent!

avui he après, al compàs d'una cançó que m'han taral.lejat uns minuts després al telèfon, que no és mai tard per tornar enrere, per agafar perspectiva i per modificar l'estat d'agonia que una punta de nervis pot arribar a provocar, ... al final, tal com diu la cançó: Mírame Tú lo sabes yo lo sé Es fantástico vivir ...

Petons Univers!