del temps i de la història...

... sembla mentida com canvia la nostra percepció del temps, no tant depenent del dia que tenim, sinó del fet que analitzem... ahir en Miquel va fer 14 anys, em semblava ahir ( :) ) que l'havia portat al món; ahir ens acompanyava a la festa el meu nòvio-càrmic, que sembla que el conec de tota la vida, i, pensant en el Sr. Siemens, que fa tot just un mes que no veig, sembla que no hagi existit mai, que hagi estat nomès un somni...

avui he après a donar un pas en la relativització, en adquirir distància, en copsar que no és important el què passa, sinó com ho vius i, de retruc, en aferrar-me a l'ara, un super-moment que em retorna a aquest espai. ... també he après que quan cerques "cármico" al Google, et proposa en el seu simpàtic "quisásquisodesir": "cárnico", ... no exactament el mateix :)

Petons Univers!!!